diumenge, 30 d’abril del 2017

V TROBADA DE JOVES DE LA XARXA MAI MÉS

Més de 150 nois i noies d’una vintena de centres de secundària de
Catalunya es van trobar a Gavà el dijous 27 d'abril per compartir experiències i
manifestar el seu compromís en la lluita per la memòria i contra el
feixisme

Gavà va ser dijous la seu de la V Trobada de Joves de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme “Mai Més”, que impulsa l’Amical de Mauthausen. Aquesta cita, va reunir més de 150 joves d’una vintena de centres de secundària d'arreu, que formen part de la Xarxa.



 




La trobada va començar amb la visita al Refugi Antiaeri de la Rambla de Gavà i tallers de sensibilització sobre Drets Humans i anti rumors a l’Espai Jove La Casa Gran i a l’Espai Maragall, on estaven  exposat diferents treballs dels alumnes participants.
A l’Espai Maragall, els joves estudiants es van traslladar a l’Auditori on van ser rebuts per l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, i el president d’Amical de Mauthausen Enric Garriga.
Raquel Sánchez va destacar que “per a Gavà i per a Institut Bruguers era un honor que estiguessin aquí celebrant aquesta trobada, perquè eren ells, els més joves, els que seran els responsables, d’aquí a uns anys, de governar-nos, de decidir què fem a les nostres ciutats. I és molt important que ho facin en  base d’aquests valors que treballen en aquesta xarxa, els valors de la tolerància, el respecte als drets humans i el rebuig a les conductes xenòfobes i discriminatòries que, perillosament,
s’estan imposant al món”.

dissabte, 22 d’abril del 2017

Gavà premia el Projecte Buchenwald del INS Bruguers

Aquesta tarda la ciutat de Gavà ha atorgat el Premi Ciutat de Gavà 2017 de Cultura i Educació a “’IES Bruguers pel projecte Buchenwald”. Un projecte que ha crescut i s'ha consolidat gràcies a la coordinació i l’impuls de l’associació Amical de Mauthausen.
Els premis Ciutat de Gavà, són uns guardons que tenen per objectiu distingir las tasca que han fet persones i entitats per contribuir al prestigi cultural, educatiu, esportiu, social i econòmic del municipi.


 Un plaer veure com la ciutat de Gavà reconeix l'esforç i el treball de la Sandra i la Gemma, de l'INS Bruguers, per impulsar el Projecte Buchenwald. Gracies a ells i a tots i totes les joves que les segueixen en aquesta lluita per a conservar la memòria de la deportació republicana i prevenir el feixisme.

divendres, 14 d’abril del 2017

EL DIJOUS 20 d’ABRIL S’INAUGURA LA EXPOSICIÓ “LA SHOAH, EL GENOCIDI NAZI DEL POBLE JUEU” A LA SALA D’ACTES DE L’ESCOLA PIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

L’acte d’inauguració tindrà lloc a les 7 de la tarda  i en ell participaran  la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vilanova Teresa Llorens, la representant de la comunitat jueva ATID Laura Kolesnicov, el representant de la Fundació Baruch Spinoza, Gerard Calderon, el president de l’Amical Enric Garriga, i membres dels centres educatius i de les entitats del Projecte Buchenwald.

La inauguració de la Expo sobre la Shoah, servirà també per a presentar les obres del concurs de fotografia “Els camps de concentració. La mirada del jovent” Premi Marcel·lí Garriga, que arriba a la tercera edició.

La exposició sobre la SHOAH es una producció de la Fundació Baruch Spinoza fundació que te entre els seus objectius: la divulgació de la cultura jueva contemporània, la implementació de l’Educació sobre l’Holocaust i l’acció contra l’antisemitisme del segle XXI. La Fundació Baruch Spinoza disposa d’un programa per a l’ensenyament de la Shoah.


L’Holocaust és el genocidi del poble jueu. També se’l coneix com la Shoah (en hebreu, “catàstrofe” o “destrucció”). És l’extermini de sis milions de persones jueves, entre les quals un milió i mig de nenes i nens jueus. Fou perpetrat a Europa i impulsat per l’Alemanya nazi.

L’Holocaust és l’únic genocidi al llarg de la història de la humanitat en què s’ha volgut assassinar tot un poble arreu del planeta. La Shoah és l’únic cop en què s’ha construït expressament una indústria de l’extermini mitjançant cambres de gas i forns crematoris. Foren assassinats dos terços dels jueus europeus.
A l’actualitat es fa necessària l’educació sobre l’Holocaust. El tercer col•lectiu que a Catalunya pateix avui més rebuig social és el poble jueu. L’article 40.8 de l’Estatut de Catalunya diu que els poders públics han de promoure l’eradicació “del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia”. Una de les millors eines per fer minvar el tercer prejudici dins la societat, l’antisemitisme, és l’educació sobre l’Holocaust.

La exposició, forma part de les activitats del PROJECTE BUCHENWALD, que impulsa l’Amical de Mauthausen, dins de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més, que al Garraf aplega a gran nombre de centres docents, municipis i entitats, amb la finalitat de recuperar la memora la deportació als camps de concentració i sensibilitzar sobre  el feixisme. 

dijous, 13 d’abril del 2017

Alliberament de Buchenwald

l'onze d'abril de 1945, ara fa 72 anys es va produir l'alliberament del Camp de Buchenwald, i posteriorment el de Dora. Aquest camp de setmana, s'ha commemorat el fet amb els actes emotius al camp.



Actes a Dora



 

dimecres, 12 d’abril del 2017

EL DIJOUS 6 d’ABRIL TRINDRÀ LLOC LA DARRERA SESSIÓ DEL V CICLE DE CINEMA SOBRE LA DEPORTACIÓ ALS CAMPS NAZIS, AMB LA PROJECCIÓ DEL DOCUMENTAL “FUGIR DE L’OBLIT”

En aquesta darrera sessió del Cicle hi participarà l’autor del documental , Abel Moreno, que presentarà el seu treball i   prendrà part en el col·loqui posterior sobre la història que centra el documental, i sobre la deportació en general.

En el marc del PROJECTE BUCHENWALD, l’Amical de Mauthausen, i altres entitats aplegades en el projecte porten al Teatre Principal de Vilanova,  una nova sessió cinematogràfica sobre la deportació als camps de concentració  amb la finalitat de sensibilitzar sobre  el feixisme i recuperar la memòria històrica.



El documental Fugir de l'oblit reconstrueix el viatge de supervivència que va fer el gironí Josep Busó entre 1939 i 1942, un exiliat republicà que amb 17 anys va fugir primer del franquisme i posteriorment del camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, del camp de concentració de Dachau, el d'extermini de Treblinka i d’una base de Bordeus on l'exèrcit nazi construïa submarins i de la qual va escapar sortint per la porta.